A vegades, les coses més pròximes són les que més passen desapercebudes. La quotidianitat ens hi acostuma tant, que deixem de veure-les. Però hi són.
Fa més de quinze anys que treballo en l’àmbit de la discapacitat, i no ha estat fins ara que he sentit la necessitat de plasmar aquesta realitat a través de la fotografia. Aquesta sèrie neix d’una mirada íntima i sincera.
Els protagonistes són persones amb paràlisi cerebral que, en el seu dia a dia, necessiten suport per realitzar les accions més bàsiques. Gestos tan simples i automàtics per a la majoria, com aixecar un braç, rentar-se les dents o menjar, poden convertir-se en reptes immensos. Accions que sovint deixem de valorar just quan aprenem a fer-les.
“Dependence” mostra la contraposició del concepte. Són moments i espais de reflexió, de soledat i també d’alegria. Instants en què la discapacitat es dilueix i la dependència desapareix. On no cal la presència de ningú més. On ells i elles se senten lliures.
Aquest reportatge ha estat realitzat la Residència Esclat Marina, de la Fundació Esclat, especialitzat en l’atenció a persones amb paràlisi cerebral. Un centre residencial pioner i innovador, tant en la seva filosofia com en les instal·lacions i serveis que ofereix.
